La justícia reclama tot l’historial de manteniment del tram i reobre els dubtes sobre la seguretat de Rodalies.
El jutjat de Vilafranca del Penedès investiga l’accident ferroviari mortal de Gelida del gener passat. Ho fa amb una bateria de requeriments a Adif i Renfe que revela, per contrast, el buit informatiu previ: expedient complet de manteniment del tram afectat durant els cinc anys anteriors, actes d’inspecció, informes tècnics, incidències detectades i actuacions executades.
També ha demanat els protocols interns d’inspecció i conservació aplicables al tipus d’infraestructura afectada, la identificació de les persones responsables tècniques directes del tram i jeràrquiques en matèria de manteniment, els registres de circulació i de comunicacions operatives, incloent-hi gravacions, ordres de bloqueig, limitacions de velocitat i comunicacions sobre incidències o advertiments previs.
La pregunta incòmoda
Que sigui un jutjat comarcal el que obliga les administracions ferroviàries a aportar aquesta documentació planteja una pregunta incòmoda: quina informació sobre l’estat de la xarxa estava disponible abans de l’accident i per què cal un procés judicial per accedir-hi.
Per als usuaris de Rodalies de l’Alt Penedès, que diàriament circulen per aquesta mateixa línia, aquesta diligència judicial és l’única via per saber en quines condicions es mantenia la infraestructura. La petició d’informes es produeix mesos després del sinistre, en un moment en què la confiança en la seguretat de la línia encara no s’ha restablert.
Més de 9.000 incidències a Brussel·les
Paral·lelament, l’associació jurídica Acció Cassandra, personada en la causa, ha enviat a la Comissió Europea un registre de més de 9.000 incidències a tot Rodalies. Li ha demanat que examini possibles incompliments de l’Estat espanyol, Adif i l’Agència Estatal de Seguretat Ferroviària.
La resposta de Brussel·les reconeixia que la responsabilitat principal sobre la seguretat ferroviària, el manteniment i la gestió de la infraestructura correspon a l’Estat espanyol, Adif i Renfe. Acció Cassandra, però, considera insuficient aquesta resposta.
Historial de manteniment i riscos d’infraestructura
El jutjat ha demanat també a Adif l’historial de manteniment, inspeccions i actualitzacions efectuats al tram afectat i els seus voltants. Inclou incidències anteriors, informes de manteniment i qualsevol informe tècnic relatiu a riscos d’infraestructures, talussos, murs, trinxeres o elements susceptibles d’esfondrament.
Aquesta llista de requeriments dibuixa, en negatiu, el que no es va fer públic abans. Protocols, incidències, responsables, inspeccions, advertiments previs: tot el que hauria de formar part d’una gestió transparent de la seguretat ferroviària apareix ara com a objecte d’una petició judicial.
Transparència reactiva
Els usuaris de Rodalies de la comarca no haurien de dependre d’un accident mortal i d’una investigació judicial per saber si les vies per les quals circulen cada dia compleixen els protocols de manteniment.
El cas de Gelida posa de manifest una paradoxa: la informació existeix, està documentada, però només es fa accessible quan un jutjat la reclama. Mentrestant, els usuaris continuen pujant al tren sense saber si el tram ha estat inspeccionat recentment, si s’han detectat incidències o si s’han executat les actuacions de manteniment necessàries.
El paper de la justícia comarcal
Que sigui un jutjat de Vilafranca el que tiri del fil de la seguretat ferroviària a la comarca té una lectura doble. D’una banda, demostra la capacitat de la justícia de proximitat per exigir comptes a administracions estatals. De l’altra, evidencia que sense aquesta pressió judicial, la informació no flueix.
Els usuaris de Rodalies de l’Alt Penedès tenen dret a saber, sense esperar un accident, en quines condicions es manté la infraestructura que utilitzen cada dia.
Més enllà de Gelida
El registre de més de 9.000 incidències enviat a Brussel·les per Acció Cassandra situa el cas de Gelida en un context més ampli.
La resposta de la Comissió Europea, que remet la responsabilitat a l’Estat espanyol, Adif i Renfe, tanca el cercle: la responsabilitat és interna, però l’accés a la informació continua sent opac. I els usuaris de la comarca continuen sense respostes clares sobre la seguretat de la línia que utilitzen.
La diligència judicial del jutjat de Vilafranca és, en aquest sentit, una oportunitat per posar sobre la taula una qüestió que va més enllà de l’accident de Gelida: com es gestiona la transparència en matèria de seguretat ferroviària i quin paper hi juga la proximitat territorial en l’exigència de comptes a les grans administracions.
- Et Recomanem -
