El reconeixement arriba aquest dilluns 13 de juliol de 2026 des de Wine Enthusiast, una de les publicacions més influents del sector vinícola mundial.
La puntuació situa Lluna Plena Chardonnay Biodinàmic 2018 en una categoria d’excel·lència que poques referències catalanes han assolit.
El vi forma part de la col·lecció VI+D de Bodegas Pinord, un projecte de microvinificacions de producció molt limitada impulsat per Mireia Tetas, quarta generació de la família.
La proposta explora el potencial de parcel·les singulars del Penedès mitjançant una viticultura ecològica i biodinàmica de màxima precisió, amb intervenció mínima a celler.
Pinord porta més de vint anys apostant per una agricultura respectuosa amb el medi ambient, basada en els principis de la biodinàmica, la biodiversitat i l’equilibri natural del vinyar.
Aquest compromís no és nou, però el reconeixement internacional d’ara el fa visible d’una manera que el territori no sempre ha sabut capitalitzar.
Cada vi de la col·lecció VI+D expressa la personalitat única del seu origen. Reflecteix la connexió estreta entre la vinya, el paisatge i una filosofia de treball que prioritza la qualitat sobre el volum.
La bodega, situada a Vilafranca del Penedès, ha convertit aquesta aposta en un senyal distintiu. Però la pregunta que queda oberta és si aquest senyal es tradueix en una narrativa comarcal o si roman com un èxit aïllat.
El Penedès continua associat majoritàriament al cava i a una producció de volumen que ha construït la seva reputació durant dècades. És un relat potent, però que deixa poc espai per a altres expressions vitivinícoles que també defineixen el territori.
Lluna Plena representa una altra cara del Penedès: la de les microvinificacions, la viticultura de precisió, el respecte pels cicles naturals i la recerca de la singularitat.
És una proposta que connecta amb les tendències internacionals cap a vins més autèntics, menys intervinguts i amb una traçabilitat clara.
El reconeixement de Wine Enthusiast no és un fet menor. Situa un blanc del Penedès al costat de referències de Borgonya, Califòrnia o Nova Zelanda. Però perquè aquest èxit tingui impacte més enllà de la bodega, cal que el territori el faci seu.
Aquí és on el reconeixement es converteix en pregunta cívica. Vilafranca i la comarca tenen exemples puntuals d’excel·lència que aconsegueixen ressonància internacional, però sovint queden com a fites individuals sense connexió amb una estratègia de promoció conjunta.
La Fira de Maig, la Festa del Vi o les rutes enoturístiques són eines consolidades, però el relat que projecten continua centrat en el volum i en el cava. Els vins biodinàmics, les parcel·les singulars i les microvinificacions apareixen com a notes al marge, no com a eixos d’una identitat renovada.
La pregunta és si el Consell Regulador, els ajuntaments i les entitats de promoció estan preparats per integrar aquests reconeixements en una narrativa que reposicioni el Penedès. O si, per contra, prefereixen mantenir un relat més segur, més familiar, encara que menys distintiu en el context internacional actual.
El cas de Lluna Plena mostra que el Penedès té capacitat per competir en segments d’alta qualitat i amb propostes que connecten amb les sensibilitats contemporànies: sostenibilitat, traçabilitat, respecte pel territori. Són valors que el mercat internacional valora i que poden diferenciar la comarca d’altres regions productores.
Però perquè aquesta capacitat es converteixi en avantatge col·lectiu, cal que el territori es miri en aquests èxits i es pregunti què vol ser. Si vol seguir sent, sobretot, la terra del cava de volum, o si vol ampliar la seva identitat per incloure també la viticultura de precisió, la biodinàmica i les microvinificacions.
No es tracta de renunciar al cava, sinó d’enriquir el relat. De fer visible que el Penedès és capaç de produir tant volum com singularitat, tant tradició com innovació.
El reconeixement arriba a mitjans de juliol, fora del calendari habitual de la verema o de les fires. És una finestra que no espera el moment òbviament vinícol, i això la fa més valuosa: demostra que el Penedès pot generar notícies internacionals en qualsevol moment de l’any, si la proposta és prou sòlida.
La pregunta és si aquesta finestra quedarà oberta o si es tancarà sense que ningú hi passi. Si el reconeixement servirà per obrir converses sobre el model vitivinícola del territori o si es diluirà en el soroll de les notícies puntuals.
Vilafranca té en Pinord un exemple de com una aposta sostinguda en el temps, amb una visió clara i un compromís amb la qualitat, pot aconseguir ressonància internacional. Ara li toca al territori decidir si vol fer d’aquest exemple un cas aïllat o un senyal de cap a on vol anar.
L'Hospital Universitari Fundació Jiménez Díaz ocupa per quart any consecutiu el primer lloc de la…
```html Azvi obté la patent europea per a la seva innovadora escairadora automàtica de travesses…
```html id="z7e4mp" SEUR amplia la seva infraestructura a la Comunitat Valenciana amb un centre estratègic…
```html Catawiki registra un creixement rendible el 2025 i Espanya es consolida com un mercat…
Ramón y Cajal concebia el cervell com un jardí immens, un bosc espès ple de…
L'Ajuntament de Vilafranca del Penedès presenta un projecte de 11,7 milions d'euros per a la…
Esta web usa cookies.