Els Bombers avisen d’un augment del 20% de rescats al medi natural des de la covid i demanen prudència per Setmana Santa

ACN Barcelona – Els Bombers han detectat un augment sostingut dels rescats al medi natural d’un 20% des de la pandèmia, segons ha explicat el cap del Grup d’Actuacions Especials (GRAE), Oriol Vilalta, en una entrevista a l’ACN. El cos va passar de 1.440 serveis el 2019 a 1.867 el 2025, i fins al 28 de març d’enguany n’ha fet 376. Vilalta ha atribuït aquest increment al fet que cada cop hi ha més persones gaudint de la natura i l’ha desvinculat d’un creixement de les imprudències. Amb tot, ha admès que una petita part dels rescats es deuen a conductes negligents. Des del 2009, Interior ha reclamat el pagament de 16 actuacions d’aquest tipus i ja n’ha cobrat deu. A les portes de la Setmana Santa, el cos preveu un “alt volum de serveis” i demana prudència.
Oriol Vilalta ha explicat que l’increment de rescats està vinculat a l’augment de persones que practiquen activitats a la natura. “S’ha obert molt el ventall de com la ciutadania accedeix al medi natural”, ha dit, tot assenyalant esports com córrer, la bicicleta, inclosa l’elèctrica, o disciplines d’hivern com les raquetes o l’esquí de muntanya.

Segons els Bombers, el 2025 es van fer 1.867 rescats, la majoria de muntanya (1.194), seguits de recerques de persones desaparegudes (371) i actuacions en medi marítim (179). També hi va haver intervencions en rius, barrancs o llacs (77), acompanyaments (34) i rescats en pous o coves (9).

Perfils diversos i lesions lleus

El cap del GRAE ha detallat que el perfil de persones rescatades és molt variat, des d’excursionistes ocasionals fins a esportistes experimentats. “Coneixen el medi i els seus límits, però no estan exempts de patir una caiguda o una patologia”, ha explicat.

També ha indicat que han detectat un augment de rescats de dones, i també de persones que pateixen lesions menors que,  “tot i no ser incompatibles amb la vida”, requereixen la intervenció dels Bombers. En aquest sentit, ha recordat que la funció del GRAE és portar assistència sanitària a zones on no pot arribar una ambulància.

Estacionalitat dels rescats

Vilalta ha assenyalat que la tipologia de serveis varia segons l’estació. A la primavera, ha dit, “el ventall és més gran”, amb actuacions que poden anar des d’allaus fins a caigudes en camins de ronda o accidents amb bicicleta.

A l’estiu, la calor desplaça l’activitat cap a zones més fresques o amb aigua, mentre que a finals d’estiu augmenten els casos d’hipotèrmia per tempestes. A la tardor es disparen les actuacions relacionades amb boletaires, mentre que a l’hivern, la neu condiciona els rescats.

Ha detallat que l’hivern 2025-2026 ha estat “excepcional” pel que fa al volum de neu registrada, amb glaçades a cotes baixes i neu fresca a cotes altes que han elevat el risc d’allaus i han disparat els accidents de persones per relliscades i els cotxes atrapats en pistes forestals o carreteres. “Ha sigut un hivern molt complet”, ha comentat el bomber, que ha dit que aquesta situació ha provocat un increment d’actuacions relacionades amb la neu. Amb tot, ha assenyalat que el volum total de serveis s’ha mantingut força estable en relació amb el 2024, perquè altres tipologies de rescat han baixat.

Vilalta ha explicat que, arran de l’increment d’activitat a partir de la pandèmia, els Bombers van fer un estudi i van detectar que el cos tenia més dificultats per dur a terme rescats a la zona de Terres de l’Ebre, a Tarragona i al sud de Lleida. En aquest sentit, fa tres anys es va obrir una base de treball a Valls amb rescatadors, que s’ha sumat a les que el cos té a la Seu d’Urgell, a Cerdanyola i a Olot. Així, ha assegurat que aquesta distribució permet millorar la resposta operativa.

Prudència per Setmana Santa

De cara a la Setmana Santa, Vilalta ha previst un volum elevat de serveis i una “afluència molt elevada” de ciutadans que es desplacin al medi natural. Ha assegurat que el recent canvi horari i el consegüent augment d’hores de llum afavoriran aquest increment de visitants, i ha destacat que la diversitat d’opcions i d’activitats que poden desenvolupar-se a Catalunya en aquesta època de l’any obre la porta a un augment de peticions i de la variabilitat d’aquestes. “Podem estar treballant en una allau i al mateix temps haver d’atendre una lesió en un camí de ronda a la Costa Brava”, ha advertit.

Per tot plegat, ha demanat a la ciutadania molta prudència, i que “adapti l’activitat al seu nivell” i al material disponible. “Una retirada a temps sempre serà una victòria”, ha afirmat, tot insistint en la importància de saber fer un pas enrere i tornar a casa si les condicions no són adequades.

16 rescats negligents

Des del 2009, el Departament d’Interior pot reclamar la factura de les operacions de salvament que consideri negligents. Segons la llei aprovada pel Parlament, per iniciar aquest procediment cal que es compleixi una d’aquestes tres situacions: que l’accident s’hagi produït en una zona d’accés prohibit, que les persones no portin l’equipament correcte o que hagin sol·licitat el rescat sense motius justificats.

Oriol Vilalta ha remarcat que aquests casos són puntuals, i ha destacat que en els darrers anys no s’ha observat un augment d’aquesta mena de conductes: “Les imprudències no van en augment; al contrari, la gent cada cop és més responsable, col·labora més i analitza millor el risc”. També ha subratllat la maduresa de Catalunya en situacions d’emergència: “Quan hi ha un ES-Alert o zones d’accés prohibit, les persones ho respecten i no solem tenir incidents majors”.

Pel que fa als recursos de què disposa el cos, ha apuntat que “la resposta mínima per atendre un rescat és un binomi de treball”, però ha afegit que en situacions complexes es mobilitzen més recursos, inclosos helicòpters o equips de drons especialment útils quan es tracta de cerques que s’allarguen i s’han de fer quan el sol s’ha post perquè, a més, ofereixen eines per  geolocalitzar les víctimes.

El cost dels salvaments depèn del nombre de professionals i dels recursos implicats. Els Bombers xifren en 43,05 euros per unitat i hora el cost dels efectius, i en 55,09 euros per unitat i hora el dels vehicles. En cas de mobilitzar un helicòpter, s’aplica un recàrrec de 3.245,85 euros per unitat i hora. Els accidents de trànsit que impliquin operacions innecessàries es graven amb un import de 209,85 euros.

Fins ara, el Govern ha reclamat el pagament de setze rescats considerats negligents, dels quals ja n’ha cobrat deu. Entre els casos pagats hi ha el salvament de tres persones que van intentar travessar el riu Muga en ple episodi de crescuda, amb un cost de 507,82 euros; el rescat d’un vehicle que va voler travessar el riu Segre a Lleida, amb un cost de 1.229,32 euros, i dos excursionistes que van demanar ajuda des del refugi de Coma la Vaca durant l’estat d’alarma per la covid, per 2.736,34 euros.

El rescat més car de la llista es va produir el març del 2011, quan un esquiador va quedar atrapat per una allau fora pistes a la muntanya de la Tossa, a Masella. Es van mobilitzar tres helicòpters, nou vehicles i 35 bombers, sumant 18.183,22 euros. Amb tot, la víctima va acabar pagant 2.393,57 euros després d’interposar un recurs administratiu. L’operació més elevada i que sí que s’ha cobrat correspon a un salvament a la via ferrada la Teresina, a Montserrat, el gener del 2018, que va ascendir a 2.880,47 euros. 

La llista de cobraments també inclou falses alarmes, com tres alertes d’incendis inexistents, notificacions de persones en perill que no ho estaven i dos excursionistes que feien una ruta de Ribes de Freser a Queralbs i que van marxar amb el seu vehicle sense avisar mentre el dispositiu de rescat estava actiu.

Entre els salvaments pendents de cobrament hi ha una alerta d’incendi falsa i un fals avís d’una persona que travessava el riu a Torres de Segre l’abril del 2018. També figura el salvament d’un home francès que l’agost del 2023 es va llençar al mar al Cap de Creus, i es va ferir una cama. Els Bombers van mobilitzar quatre efectius i un helicòpter, amb un cost de 7.088,44 euros. El darrer cas registrat va ser el desembre del 2024, quan tres persones van quedar atrapades al refugi de Colomina, a Torre de Cabdella, durant una alerta de vent i neu, amb equipament insuficient i sense material ni menjar. L’operació va implicar un helicòpter i onze bombers amb tres vehicles. Aquesta intervenció va tenir un cost de 5.239,23 euros.

Finalment, el rescat d’un ciclista accidentat a una pista forestal del terme municipal de Llagostera durant l’estat d’alarma va ser anul·lat després de l’estimació del recurs presentat per l’afectat.