Madrid va reduir les llistes d’espera sanitàries el 2025

El darrer exercici ha suposat un canvi de tendència per a les llistes d’espera sanitàries a la Comunitat de Madrid (CAM), ja que el 2025 s’ha tancat amb una reducció significativa del volum de persones pendents d’atenció, fins a trencar una barrera que s’havia mantingut pràcticament inamovible durant bona part de l’any.

Un avanç que adquireix més rellevància per haver-se produït en paral·lel a un augment de la demanda i que rebateix el debat generat sobre la capacitat del model organitzatiu madrileny per mantenir aquesta tendència en els pròxims anys. Segons les dades del Servei Madrileny de Salut (Sermas) a tancament de desembre de 2025, un total de 977.577 persones es trobaven en situació d’espera estructural (pacients pendents d’atenció amb indicació clínica activa i disponibilitat per ser atesos), en el conjunt del sistema sanitari madrileny, que inclou llistes d’espera quirúrgiques, consultes externes i proves diagnòstiques. La dada suposa una reducció de 40.070 pacients respecte al gener, quan n’hi havia més d’un milió (1.017.647). Es tracta d’una evolució molt positiva en l’accessibilitat al sistema sanitari en un context d’increment elevat de la pressió assistencial.

En detall, desglossat per àmbits assistencials, el nombre de pacients en llista d’espera quirúrgica (LEQ) al desembre es va situar en 80.883 persones; en consultes externes, en 711.810; i en proves diagnòstiques, en 184.884. Més enllà de les xifres absolutes, l’evolució dels temps d’espera reforça una lectura positiva de l’exercici. Al llarg del 2025 s’han registrat descensos en els terminis d’atenció tant en consultes externes com en proves diagnòstiques, mentre que en l’àmbit quirúrgic els temps s’han mantingut estables, evitant repunts. En concret, les llistes d’espera quirúrgiques es van mantenir sense variacions rellevants, malgrat el fort augment de la demanda, mentre que els temps d’espera van disminuir de manera significativa en consultes externes, amb gairebé quatre dies menys (-3,68 dies), i en proves diagnòstiques, on la reducció va ser propera als nou dies (-8,82 dies).

Des del punt de vista organitzatiu, aquest resultat es vincula al model de gestió públic-privada que regeix a la Comunitat de Madrid, que permet una redistribució de la càrrega clínica dins de la xarxa sanitària gràcies a la lliure elecció. Un dret que contribueix de manera significativa a alleugerir les llistes d’espera del conjunt del sistema sense renunciar a la cobertura pública de l’atenció.

De fet, els hospitals de gestió mixta han liderat al llarg del 2025 les menors demores assistencials, tant en la llista d’espera quirúrgica com en consultes externes i proves diagnòstiques, una posició que les darreres dades de desembre del Sermas tornen a confirmar. En concret, en la llista d’espera quirúrgica, els hospitals amb menor demora al desembre van ser quatre centres de concessió: l’Hospital General de Villalba, amb 17,21 dies; l’Hospital Universitari Rei Joan Carles, amb 22,48 dies; l’Hospital Universitari Fundació Jiménez Díaz, amb 27,18 dies; i l’Hospital Universitari Infanta Elena, amb 27,44. Tots ells amb menys d’un mes d’espera mitjana per a una intervenció quirúrgica.

En consultes externes es va repetir el mateix patró. Van destacar novament l’Hospital Universitari Infanta Elena, amb una demora mitjana de 25,37 dies; l’Hospital General de Villalba, amb 25,92 dies; la Fundació Jiménez Díaz, amb 27,57 dies; i l’Hospital Universitari Rei Joan Carles, amb 28,63; tots ells pertanyents al grup Quirónsalud.

En proves diagnòstiques, l’Hospital Universitari de Torrejón es va situar al desembre al capdavant, amb una demora de 15,46 dies. El van seguir l’Hospital Central de la Creu Roja Sant Josep i Santa Adela (únic hospital de titularitat íntegrament pública i gestió directa) entre les primeres posicions, amb 23,08 dies; l’Hospital Universitari Infanta Elena, amb 23,89 dies; i l’Hospital General de Villalba, amb 30,27 dies.

Les dades reflecteixen que els hospitals de gestió mixta, lluny d’afeblir el sistema públic madrileny, són decisius perquè aquest sigui eficient. En la pràctica, no només mantenen els millors indicadors de la regió, sinó que contribueixen a que la mitjana madrilenya sigui la més favorable de tot Espanya. Segons les darreres dades nacionals del Sistema de Llistes d’Espera (SISLE), la Comunitat de Madrid lidera, amb un ampli marge, els principals indicadors de llistes d’espera. Presenta la menor demora quirúrgica del Sistema Nacional de Salut amb un temps mitjà de 49 dies, davant dels 118 de la mitjana espanyola, i és la regió on menys pacients superen els sis mesos d’espera, tan sols un 0,5% enfront del 61,8% nacional.

El mateix passa en consultes externes, on Madrid combina un altíssim volum d’activitat amb demores sensiblement menors que les del conjunt del país, situant-se com un dels sistemes més resolutius en aquest àmbit. En un context nacional on els pacients esperen una mitjana de 96 dies per ser atesos per un especialista, a la CAM la xifra es redueix a 63 dies, cosa que suposa més d’un mes menys d’espera (33 dies).