Quan el peix no provoca al·lèrgia

Picor, envermelliment i urticària després de menjar peix poden deure’s a l’escombroidosi, una intoxicació per histamina freqüent i poc coneguda

Madrid, 29 de gener de 2026.- Després d’un sopar aparentment innocent, algunes persones experimenten envermelliment facial, picor intensa o ronxes a la pell i arriben ràpidament a una conclusió: “M’ha donat al·lèrgia al peix”. No obstant això, en un nombre elevat de casos l’origen d’aquests símptomes és un altre molt diferent i poc conegut: l’escombroidosi.

L’escombroidosi és una intoxicació alimentària relacionada amb el consum de determinats peixos —com el tonyina, la verat o el bonítol— que no han estat conservats adequadament en fred després de la seva captura. Tot i que les seves manifestacions clíniques poden recordar una al·lèrgia, no es produeix una reacció del sistema immunològic, sinó l’efecte d’una elevada quantitat d’histamina present a l’aliment.

“El major error és pensar que es tracta d’una al·lèrgia alimentària adquirida de sobte”, explica el Dr. Pedro Rodríguez, cap de Servei Adjunt de Dermatologia de l’Hospital Ruber Internacional i especialista en cirurgia dermatològica de la Clínica Dermatològica Internacional (CDI). “A consulta veiem amb freqüència intoxicacions per histamina que generen símptomes pràcticament indistingibles d’una reacció al·lèrgica”.

Dr. Pedro Rodríguez

“En aquests casos, l’organisme no està reaccionant contra el peix en si, sinó davant una sobrecàrrega d’histamina”, aclareix l’especialista. “Per això parlem d’una intoxicació i no d’una al·lèrgia veritable”.

Els símptomes solen aparèixer pocs minuts després de la ingesta i afecten principalment la pell, amb envermelliment intens de la cara i el coll, sensació de calor, picor o urticària. En alguns pacients també poden aparèixer molèsties digestives, mal de cap o un gust metàl·lic en consumir el peix.

La confusió és comprensible. “La millora amb antihistamínics reforça la idea equivocada que existeix una al·lèrgia i porta moltes persones a eliminar el peix de la seva dieta”, assenyala el Dr. Rodríguez. “No obstant això, quan tornen a consumir aquest mateix peix en bones condicions de conservació, no presenten cap problema”.

La prevenció passa per una correcta manipulació i conservació del producte. La histamina no es destrueix en cuinar, congelar o enllaunar el peix si ja s’ha format prèviament. “La seguretat comença en la cadena de fred, des del mar fins a la nevera”, insisteix l’especialista. Comprar en establiments de confiança, transportar el peix refrigerat i consumir-lo tan aviat com sigui possible són mesures clau.

En la majoria dels casos, l’escombroidosi es resol en poques hores i no deixa seqüeles. Tot i així, es recomana consultar un metge davant símptomes intensos o recurrents. “És important no alarmar-se ni autodiagnosticar-se. El peix és un aliment saludable i segur quan es conserva correctament; el problema no és l’aliment, sinó el seu maneig”, conclou el Dr. Pedro Rodríguez.