Joan Becerra, estudiant predoctoral d’enginyeria de materials a la UPC, viu a Vilafranca del Penedès i es desplaça fins al Campus Diagonal-Besòs per investigar la seva tesi. Després d’anys buscant pis a Barcelona, s’ha rendit.
Les úniques opcions assequibles que ha trobat eren ofertes fraudulentes: “Unes golfes en mal estat i sense contracte legal”, explica Becerra en declaracions a Cadena Ser Catalunya. El seu cas no és aïllat: aquest any llogar una habitació per a estudiants a Barcelona costa de mitjana 735 euros mensuals, segons l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU).
La diferència entre viure a Barcelona i viure a Vilafranca no és només una qüestió de quilòmetres. És una frontera econòmica que marca qui pot permetre’s la vida universitària completa i qui ha de renunciar-hi.
Les guies de cost per a estudiants a Barcelona situen el lloguer d’una habitació compartida entre 400 i 700 euros al mes, segons dades recollides per University Living. A això cal sumar el transport mensual, que oscil·la entre 25 i 70 euros.
La Universitat Pompeu Fabra estima que els gastos mensuals totals per viure a Barcelona com a estudiant inclouen vivienda, menjar i transport, una xifra que fa inassumible la residència a la capital per a moltes famílies de la comarca.
Mohammed Rida, estudiant d’enginyeria química a la UPC, viu de moment en una habitació que li han deixat a Barcelona. Fins ara, però, s’havia acostumat a passar hores diàries en el transport públic des de Vilanova i la Geltrú fins a la universitat.
“Si no em deixessin l’habitació tornaria a reduir la meva vida al mínim”, explica Rida a Cadena Ser Catalunya. L’estudiant lamenta que les hores de transport el fan renunciar a socialitzar amb els companys i estudiar: per arribar a la universitat destina quatre hores diàries en uns autobusos que, diu, van plens a la primera parada.
La connexió ferroviària entre Vilafranca i Barcelona, tot i ser millor que la d’altres municipis, no eximeix els estudiants d’una dependència absoluta dels horaris de Rodalies. Aquesta dependència converteix la residència a Vilafranca en una opció de refugi, no de lliure elecció.
Vilafranca del Penedès és una ciutat amb serveis, equipaments i una qualitat de vida reconeguda. Però no té universitat pròpia ni centres d’estudis superiors equivalents als de Barcelona.
Això genera una paradoxa: la capital de l’Alt Penedès acull joves que hi viuen per necessitat econòmica, però que han de sortir cada dia per accedir a la formació que necessiten. La ciutat es converteix en dormitori universitari, sense captar el talent ni la vida acadèmica que podria retenir.
La manca d’oferta acadèmica local obliga a una mobilitat forçosa que té costos ocults: menys temps per estudiar, menys participació en activitats universitàries, menys xarxa de contactes professionals i, en definitiva, una experiència universitària empoberta.
El debat sobre l’habitatge estudiantil a Barcelona sol centrar-se en les xifres del lloguer. Però el cost real d’estudiar a la capital vivint a Vilafranca va més enllà dels euros.
Hi ha el cost temporal: entre dues i quatre hores diàries de desplaçament que es resten a l’estudi, el descans o la vida social. Hi ha el cost personal: la renúncia a participar en activitats extraacadèmiques, a quedar amb companys després de classe, a viure la ciutat universitària.
I hi ha el cost d’oportunitat: el talent que Vilafranca no pot retenir perquè no ofereix alternatives formatives, i que Barcelona tampoc no acull perquè el preu de l’habitatge l’expulsa.
Les guies d’allotjament estudiantil a Barcelona, com la d’Euroaula, mostren preus de habitacions i pisos que recorden la forta connexió amb estacions de tren i metro. Aquesta connexió és imprescindible per a qui viu fora, però també delata la dependència del transport públic com a única via d’accés a la formació superior.
El cas de Joan Becerra i Mohammed Rida no és una anècdota. És el símptoma d’un problema estructural que afecta milers de joves de la comarca i de l’àrea metropolitana de Barcelona.
Segons Interlink Agency, el cost de vida per a estudiants a Barcelona situa el lloguer d’una habitació entre 480 i 700 euros, amb referència a la T-Jove com a eina per dimensionar el gast real de desplaçar-se i residir fora de la capital.
Aquest sobrecoste no és assumible per a moltes famílies, i converteix la residència a Vilafranca en l’única opció viable. Però aquesta opció té un preu invisible: la vida universitària a mitges, la dependència del tren i la renúncia a una part de la formació que va més enllà de les aules.
La ciutat es troba en una cruïlla: pot ser refugi residencial per a qui no pot pagar Barcelona, però sense oferta acadèmica pròpia no pot retenir el talent que forma. Pot ser dormitori universitari, però sense vida universitària pròpia no pot aspirar a ser pol de coneixement.
El debat sobre l’habitatge estudiantil a Barcelona és també un debat sobre la vertebració territorial de Catalunya. Sobre si les ciutats mitjanes com Vilafranca han de resignar-se a ser perifèria residencial o poden aspirar a ser centres formatius propis.
Mentrestant, cada setembre, milers de joves com Joan Becerra i Mohammed Rida tornen a buscar pis a Barcelona. I cada setembre, molts d’ells tornen a rendir-se i a acceptar que la seva vida universitària serà la del tren, la de les hores perdudes i la de la residència forçosa a casa dels pares.
Ana López és una de les milers de persones cuidadores no professionals que atenen un…
La gastronomia contemporània sembla estar redescobrint el valor de la senzillesa. Després d’una etapa marcada…
INCAPTO va informar que continua apostant per oferir la millor experiència cafetera a les llars…
L'Ajuntament de Vilafranca del Penedès llança el programa d'activitats pel 25 de novembre L'Ajuntament de…
- La companyia ha registrat unes vendes de 1.510 milions d'euros en els nou primers…
El pròxim diumenge, l’Orquestra Fireluche portarà a l’escenari de l’Auditori Maria Rosa Juncosa el concert…
Esta web usa cookies.
