Vilanova blinda els locals comercials dels principals eixos per evitar que es converteixin en habitatges

ACN Vilanova i la Geltrú – L’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú ha aprovat modificar el pla urbanístic per evitar que els locals comercials dels principals eixos es converteixin en habitatges. El govern ha constatat com l’última dècada “hi ha hagut una constant petició” de llicències per canviar els usos de locals buits per fer-ne pisos, una situació que vol frenar sobretot a les zones cèntriques. Aquesta tendència ha anat en detriment de la “vida de barri”, lamenta el consistori, que s’ha proposat “evitar que hi hagi més places amb totes les plantes baixes tancades”. D’altra banda, també s’ha modificat el pla urbanístic perquè als sectors perifèrics de nova creació sí que es puguin crear habitatges en locals, sempre que siguin de protecció oficial permanent.
Fins ara el Pla General d’Ordenació Urbanística (PGOU) de Vilanova -del 2001- només limitava a la Rambla Principal com a via on no es podia canviar l’ús d’un local comercial per fer-hi habitatges. Ara, amb l’aprovació inicial de la modificació aprovada al ple d’aquest dilluns, aquesta limitació s’estén a altres eixos comercials com l’avinguda Francesc Macià, el carrer Pare Garí, Josep Coroleu, Sant Sebastià, Caputxins, Sant Gregori i els diferents carrers que conformen la carretera general.

“Volem que no hi hagi punts on desaparegui la possibilitat de tenir un local on obrir una fleca o una perruqueria”, ha explicat en roda de premsa aquest dimarts el regidor d’Urbanisme, Gerard Llobet, que ha assegurat que l’última dècada s’han multiplicat les peticions de llicències per reconvertir locals en habitatges. Llobet sosté que cal “buscar l’equilibri” a la ciutat i adoptar mesures “que donin vida” als barris.

L’alcalde, Juan Luis Ruiz, ha admès que “això no resoldrà els problemes del comerç local”, però ha englobat aquesta mesura en un paquet d’accions “que busquen preservar el teixit comercial”. Ha assenyalat, per exemple, el recent pla d’usos que limita els tipus d’establiments en funció de les zones de la ciutat, o bé les subvencions per incentivar la reobertura de locals tancats.

Ruiz ha situat la preservació del comerç de proximitat com un “repte de ciutat” i ha instat els propietaris dels locals a “fer un esforç conjunt” per revisar els preus i evitar que uns lloguers massa elevats frenin l’activitat.

Baixos convertits en HPO als nous barris

Amb els nous carrers amb locals blindats, l’Ajuntament ha recordat que es continua permetent la reconversió de locals en pisos a la resta de la ciutat. Així i tot, la modificació del PGOU sí que acota una casuística concreta per a les reconversions de locals als barris perifèrics de nova creació, com Sant Jordi, Solicrup, Carrerada i els diferents sectors del Llimonet. En aquests indrets es permetrà el canvi d’usos si es destinen a habitatge protegit de forma permanent, tant de compra com de lloguer. A la resta de carrers de la ciutat on es permet la reconversió, aquesta pot ser per a pisos de renda lliure.

Llobet i la regidora d’Habitatge, Iolanda Sánchez, han recordat que als barris de nova creació s’ha arribat al topall de densitat urbanística “però continua havent-hi una demanda creixent d’habitatge”. És per això, han explicat, que han acordat un canvi urbanístic amb el qual s’autoritzen nous habitatges sense haver de compensar amb nous serveis ni espais verds.

En el cas del Llimonet 2 i 3, l’Ajuntament pràcticament dona per fet que hi haurà els primers casos de reconversió de baixos en pisos, ja que en aquests sectors és on es projecta la construcció de 48 habitatges d’HPO en solars municipals que s’han posat a disposició d’una promotora social.

El consistori preveu que molt probablement els locals d’aquests edificis acabaran destinant-se també a habitatges. El govern ha apuntat que al ple d’aquest dilluns s’ha acordat declarar aquesta construcció de blocs de pisos com a obra d’especial interès, de manera que es bonificaran els impostos de construcció per tal d’abaratir despeses.

Liquidació positiva dels comptes del 2025

D’altra banda, el govern ha destacat aquest dimarts el resultat positiu de la liquidació del pressupost del 2025, notificat ahir al ple.  El tancament anual és de 4 milions d’euros, amb un romanent de tresoreria que se situa prop del mig milió en negatiu. L’executiu local s’ha felicitat dels resultats, tot recordant que a l’inici de mandat van heretar un romanent de 6,8 milions negatius. Si es tenen en compte les empreses municipals, el romanent fa tres anys era de 8 milions negatius i ara és de 492.000 euros positius.

El regidor d’Hisenda, Alfredo Villa, ha explicat que aquesta liquidació pressupostària permet completar el pla sanejament a què ha estat obligat l’Ajuntament des de 2023. La intenció és afrontar el 2027 sense aquest pla i poder optar a noves subvencions públiques.