Una copa de vi negre damunt una taula

El VINSEUM situa el Penedès al focus nacional, però el repte és mantenir els visitants més enllà de la temporada alta.

Aquest diumenge 1 de novembre, el programa ‘Onda viajera’ de Onda Cero va triar el VINSEUM com a escenari per mostrar les rutes del vi de Catalunya a tota Espanya. La tria no és casual: el museu vilafranquí s’ha consolidat com una de les joies enoturístiques del territori, capaç d’atreure milers de visitants, segons va recollir El Periódico.

Però la visibilitat mediàtica planteja una pregunta incòmoda: quan s’apaguen els focus, quan passa la verema i arriba la tardor, el VINSEUM i les bodegues del voltant tenen prou infraestructura i programació per sostenir l’interès?

La finestra nacional i el risc de l’efecte passatger

L’emissió d’Onda Cero, de dues hores en directe, va posar sobre la taula la Xarxa de Rutes del Vi de Catalunya, amb la participació de Núria Sala, directora del Consorci de Promoció Turística del Penedès, i altres actors del sector.

El programa va incloure seccions dedicades al territori, al museu mateix i fins i tot a la relació entre Gaudí i el Penedès, amb la col·laboració de la Fundació Pinnae i el Cava Centre.

Aquest tipus d’aparicions són valuoses: obren una finestra a milions d’oients que potser mai no han sentit a parlar del Penedès. Però la pregunta és si aquesta visibilitat es tradueix en visites reals i, sobretot, si es manté quan passa l’efecte mediàtic.

Entrada del Museu de les Cultures del Vi de Catalunya

Desestacionalitzar, el repte pendent

La verema és l’època estrella, però després arriba el descens.

El VINSEUM té la capacitat d’oferir una experiència cultural permanent, independent de la temporada agrícola. Les bodegues, en canvi, depenen més del cicle del vi.

La clau està en la diversificació: cates fora de temporada, activitats familiars, rutes en bicicleta (com les que va mencionar Albert Massana, de Bike Emotions, a l’emissió d’Onda Cero), oleoturisme (Neus Lluc, d’Oliciós, també va participar al programa) i experiències que connectin el vi amb la cultura i el paisatge.

La infraestructura i la programació, sota escrutini

La pregunta que queda oberta és si el VINSEUM i les bodegues del voltant tenen prou recursos per sostenir aquest interès. El museu ha demostrat capacitat d’atracció, però la programació constant i la renovació de l’oferta són claus per evitar que el visitant potencial es quedi en la intenció.

Les rutes del vi de Catalunya, promogudes pel Consorci, són una eina útil, però necessiten visibilitat continuada i una experiència que justifiqui el desplaçament més enllà de la curiositat inicial.

L’emissió d’Onda Cero és una oportunitat, però també un recordatori: el focus mediàtic és efímer. El que queda després depèn de la capacitat del territori per convertir l’interès en visites i les visites en retorn.

Tast de vins al Museu de les Cultures del Vi de Catalunya

El VINSEUM com a porta, no com a destinació única

El VINSEUM funciona millor quan actua com a porta d’entrada, no com a destinació única. El visitant que arriba al museu hauria de trobar raons per quedar-se al territori, per visitar una bodega, per menjar al Penedès, per recórrer els vinyers.

Això exigeix coordinació entre el museu, les bodegues, els restaurants i els allotjaments. I exigeix també una oferta que no es limiti a la verema, sinó que aprofiti totes les estacions: la poda, la floració, la maduració, la collita.

El risc és que el VINSEUM es converteixi en una visita aïllada, desconnectada del territori. L’oportunitat és que sigui el primer pas d’una experiència més àmplia.

Quan passa la verema, què queda?

L’emissió d’aquest diumenge coincideix amb el final de la temporada de verema, el moment en què l’enoturisme del Penedès afronta el seu tradicional descens d’activitat.

És el moment de preguntar-se si el sector té prou múscul per mantenir el ritme. Les rutes del vi, el VINSEUM, les bodegues: tots ells necessiten una oferta que no depengui del calendari agrícola.

La visibilitat que aporta un mitjà com Onda Cero és valuosa, però el que passa després depèn de la capacitat del territori per convertir aquesta finestra en un flux sostingut. El Penedès té els ingredients: paisatge, patrimoni, producte i infraestructura.

Ara cal veure si té també la programació i la coordinació per aprofitar-los més enllà de la verema.


- Et Recomanem -